PLATGES MÉS LLUNYANES

L’estiu abandonava, vençut, les cambres blanques, i l’Anna va entrar al bany i es va despullar, cerimoniosament, de sal i petxines. Nua sota la dutxa, mussitava cançons de sirena mentre s’esbandia les onades.

L’escuma del sabó encara feia olor de sorra i mar quan va decidir escolar-se, fugir, cercar nous blaus.

Va tancar els ulls, va plegar els braços sobre el pit i es va deixar caure desguàs avall com ho faria una gota, un miler de gotes. I en el vertigen laberíntic de les canonades va sentir la fúria de la tramuntana i el silenci roig de tants capvespres.

Va sospirar. Les onades trencaven en platges més llunyanes.

Llavors, d’improvís, algú va obrir l’aixeta, i aquella inoportuna pluja de tardor li va dur a la boca un reglot de pells de cera i de maletes buides.

L’estiu abandonava, vençut, totes les cambres blanques.

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

MICROCONTE PER A NENS FERROVIARIS

El vell esperava a l’andana, amb el bitllet a la mà i una maleteta entre les cames. Mirava cap on es perdia la via, amb un somriure murri pintat a la cara. Se’l veia tan il·lusionat amb aquell viatge, que ningú no va tenir cor de dir-li que ja havia marxat l’últim tren.

Ell, de fet, tampoc no gosava confessar que era el maquinista.

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , , , | 4 comentaris

L’IMMORTAL

A còpia de fer anys, l’Eliseu anava perdent la memòria a marxes forçades, fins al punt que un dia d’abril va oblidar completament com es feien, els anys. I així va ser com, gairebé per descuit, va assaborir la daurada mel de la immortalitat.

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

WASABI

–No pica.

Va dir la sargantana, un segon abans de convertir-se en drac.

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

L’INDI

Assegut de cames plegades dalt del canyó serpentejant que domina el llac Powell, sota un estol de voltors grisos que planaven en cercle, l’indi Bona Terra, l’últim guerrer dels Quatrebarres, degustava el fum agredolç de la seva pipa mentre donava voltes a l’extravagant idea que ell, ell tot sol, era una nació sencera.

Fins que un voltor imprudent se li va cagar al damunt, i el pensament li va esclatar al cervell com una bombolla amarga. Llavors va rebotre la puta pipa contra el terra, es va estufar les plomes de gran cap i va fitar el camí argilós que duu cap a les aigües turqueses del riu Colorado, a la riba del qual el seu rebesavi va enterrar-hi el tomahawk.

I la nació es va alçar.

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

MICROCONTE PER A NENS QUE XIUXIUEGEN ALS TELÈFONS

Joder joder tía de verdad te lo juro que el Brayan en la pista del Kimio’s me miró de lejos así como diciendo ven tía pero yo no le hice caso y pasé de él un huevo y después el tío se fue con la Yoli el muy cabrón que ya sabía que como la Yoli es muy guarra pues eso que tenía el tiro asegurao y así mojaba en serio tía yo ya no me enrollo más con él- no sí lo sé lo sé tía soy muy pava vale pero tú no- escucha tú no me ayudas porque podías haberte llevao a la Yoli a mear y yo me quedaba con el Brayan ¿vale? pero se acabó tía cruz y raya tía crucificao te lo juro que me busque si quiere- eso exacto lo que yo te diga un cabrón y no te apures que yo el sábado en el Kimio’s me le acerco y le dejo claro lo que hay sí tía es muy jevi ¿qué? no jodas ¿eso te dijo? ¿que yo soy follamiga? qué cabrón de verdad es que lo mato tía y dices- ¿oye? sí lo de follamiga ¿cuándo fue? ¿en casa la Bea? Joder lo mato lo mato follamiga su puta madre- ¿oye? perdona no te escucho muy bien ¿que te dijo qué? no es que hay mucho follón estoy en medio la calle Industria bajando para el metro- ¿oye? ¡ah! ¡mierda! ¡joder!…

Vani, espera… oye no se si me escuchas bien tía pero si ves que no contesto en un rato lo dejamos es que me ha pillao un puto coche cruzando la calle hablando contigo tía y me ha levantao tres metros en el aire- sí sí va en serio tía sí he cruzao sin mirar ¡sí vale lo sé! no me ralles tía que ahora estoy aquí espatarrada en mitad de la calle con mogollón de gente mirando y gritando porque dicen que estoy muerta joder tía vaya putada yo aquí espatarrada muerta y el Brayan con la guarra de la Yoli…​

​​

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

MICROCONTE PER A NENS HIPERCORRECTES

"Era un corrector rigorós i implacable. Es movia per originals, proves o galerades amb la precisió d’un artificier en un camp de mines. No hi havia falta, tautologia o línia òrfena que se li resistís. Rectificava compulsivament i a l’instant els errors dels seus parents i amics. S’apuntava les pífies de rètols publicitaris, falques de ràdio o anuncis de premsa, i després es dedicava a amonestar els seus responsables per carta, un per un.

Per això, quan aquella dona esplèndida que acabava de conèixer al Poliorama li va confessar, en la foscor del portal de casa seva, que era una nimfòmana in-cor-re-gi-ble, el nostre home es va veure en la imperiosa necessitat d’estrangular-la.

D’un perfeccionista com ell, no es podia esperar cap altra cosa."

Publicat dins de Microcontes | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari