Microconte per a nens que llegeixen a poc a poc

"Mentre la Xènia dorm, ell se li enfila per la cuixa, lentament, amb cautela. Transita frisós per la ratlla del cul, com un congost, i s’hi entreté, dubta, però continua. Se li passeja pels malucs amb ingravidesa d’astronauta. Juganer, recorre la papallona tatuada que uneix els dos clotets lumbars, aquells que tornen boig en Max. (No l’hi dirà mai.) Ara li puja per l’esquena fent marrades sinuoses, però no para esment a la corba del pit que s’insinua. De sobte, sent la pruïja del desig. S’afanya, no té temps, i no té espera. Travessa al galop una barrera de cabells, i se li atura al coll, on la sang batega com un rellotge. I llavors, en l’instant precís que la Xènia exhala un lleu gemec, el mosquit li clava l’agulló, ben endins, i la fa seva."

Ai!

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s