Microconte per a nens amb padrins primerencs

"El Feliu va regalar a la seva fillola una mona ben maca, tota embolicada amb un gran llaç blau cel. Però, així que la van deixar damunt la taula del menjador, l’estressada bèstia va saltar damunt la nena, li va arrencar el nas d’una queixalada i va fugir xisclant per la finestra. Com va dir el cirurgià del Clínic, que era padrí amb experiència, a cap mona li agrada que li toquin els ous, i menys per Pasqua."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s