Microconte per a nens anacrònics

"Un dia, mentre intentava resoldre el sudoku, va sentir que el temps s’aturava. Però no com a metàfora, no: literalment. El seu rellotge es va parar. I, assegut a la butaca, va veure créixer els seus fills i morir els seus pares. I més tard va veure morir la seva dona, els seus fills, els fills dels seus fills. Al seu voltant desfilaven guerres, nous papes, estats, terratrèmols i eclipsis. El planeta girava frenèticament sota la seva butaca immòbil, els continents es desplaçaven i l’univers s’expandia i es contreia diverses vegades. I de sobte, un instant o un eó més tard, va omplir la darrera casella del sudoku, va tancar la revista i se’n va anar."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s