Microconte per a nens psicòpates

"Després de dos anys junts, l’Hanníbal s’estimava la Clarice. Malgrat això, no se’n va poder estar: se li va acostar per l’esquena i la va degollar. Li va agafar el cap i va apuntar el doll de sang cap a terra per no esquitxar les parets. La Clarice espeternegava, en un intent primari de salvar una vida que se li escolava per la gola. Un cop morta, la va ajaure a terra i la va obrir en canal, amb un tall quirúrgic, precís (l’estètica importa). La va esbudellar i en va separar el fetge. Finalment, la va penjar pel coll d’un ganxo afilat, al costat de les altres. Llavors, amb la feina acabada, es va treure els guants xops de sang fresca, va encendre un cigarret i se la va mirar uns instants. Sí, l’Hanníbal s’estimava aquella truja, però, com tothom sap, un carnisser no pot tenir sentiments."

Bon profit.

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s