Microconte per a nens que ploren amb els finals tristos

"Dret en un racó de la sala, sol, el Quim repassava amb el seu iPhone les fotos del facebook de la Sònia. Feia setmanes que se les mirava, sense atrevir-se a fer el pas. S’havien estimat quinze anys enrere, ell amb 25, ella amb 22. Van ser 127 dies exactes d’un amor insaciable que s’alimentava de petons, mirades i pell nua, al ritme vellutat de "When you love a woman" de Journey. Ara, unes arruguetes emmarcaven aquella mirada enigmàtica que només ell sabia interpretar, promesa d’amor etern més enllà del temps i de l’espai. Feia setmanes que volia clicar el botó "Afegeix com a amistat", sense atrevir-s’hi. Per les fotos del mur va saber que ella s’havia casat i tenia un fill. Ell estava separat. Feia setmanes que dubtava, i ara, per fi, anava a clicar el maleït botó quan va començar a sonar la música. Els primers acords de piano de "When you love a woman" van acompanyar l’entrada del taüt de la Sònia a l’oratori. I va haver d’apagar l’iPhone."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s