Microconte per a nens que deixen volar la imaginació

"Assegut a l’ampit de la finestra del seu 4t pis, l’Àngel decideix donar-se una última oportunitat. Es treu el mòbil de la butxaca i truca al telèfon de l’Esperança. Un to. Dos tons. Tres tons. Quatre tons…

Despenja la mare. Digui. Sóc jo. I la mare li diu que com té la barra de trucar, que la nena no en vol saber res, que l’oblidi, que a la seva Esperança ningú li fot banyes. I si prefereixes la Glòria, vés-te’n amb ella, desgraciat!

I tal dit, tal fet: l’Àngel deixa caure el mòbil, obre les ales i se n’hi va."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s