"Després de l’última funció, la stripper es va tancar per dins al camerino. Mirant-se de fit a fit al mirall, es va treure cerimoniosament les pestanyes postisses, es va treure la perruca, es va treure el pintallavis, es va treure el maquillatge, es va treure les lentilles blaves, es va treure els ulls, es va treure el cor, es va treure les entranyes, i per primer cop va quedar totalment nua davant del públic més exigent: la seva pròpia ànima."
The show must go on.
Quant a davidabadú
Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en
Microcontes i etiquetada amb
ànima,
camerino,
microconte,
microrelat,
nua,
stripper. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
