Microconte per a nens en terra de meravelles

"No sóc de pedra, jo! Sé que l’Alícia ho fa per torturar-me, que sap que la miro i em desfaig per dins, però li és igual. Cada matí, amb perversitat adolescent, se’m planta al davant, es despulla, es contempla, s’acarona, i llavors em pica l’ullet amb malícia i es fica a la dutxa. I jo allà, clavat a la paret, impertèrrit, fingint que no he vist res, controlant els meus reflexos, entelant-me per dins i per fora… No sóc de pedra, no; jo sóc de vidre. Però un dia la curiositat podrà més que ella, i aleshores l’Alícia farà el pas i serà meva."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s