Microconte per a nens neoromàntics

"La tarda que, asseguts cara a cara en una terrassa grega, l’Sky i la Sophie van decidir abaixar el teló de la gran història d’amor de les seves vides, ell va posar-li a la mà un ocellet de paper blanc i li va dir amb la veu trencada:

-Vola lliure, vola lluny.

Ella va tancar els ulls uns segons, en silenci; després va treure un llapis de la bossa, va desplegar el paperet i va escriure-hi:

‘Tu ets les meves ales.’

I vet aquí que, de sobte, el sol va córrer a pondre’s, la mar es va arrissar, llençols i tendals van començar a agitar-se, i els nostres dos amants van alçar el vol i es van perdre com gavines en el cel rogenc, reunits per l’oportuna marinada."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada ha esta publicada en Microcontes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s