Microconte per a nens que no saben què és un Charlie

"El C. G. s’arrossegava per un bassal ressec del Vietnam sota un sol implacable, escurant els darrers instants de la seva vida. Hauria volgut que els seus últims pensaments fossin per als seus pares, però mai no els va arribar a conèixer. Sense braços ni cames, sentia que era massa jove per morir, però la sort estava tirada. Al seu voltant només hi veia els cossos exànimes dels seus amics, els seus germans. Quanta mort, quanta desolació! Inexorablement, l’alè se li acabava amb cada glopada dolorosa i inútil. Finalment, just davant seu, la darrera gota d’aigua del bassal es va escolar per una escletxa eixuta, i el pobre capgròs, perduda ja tota esperança d’esdevenir granota, va deixar de remenar la cua per lliurar-se dignament al seu destí final."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s