Microconte per a nens filòsofs

"–Mama, ¿l’ànima què és? –pregunta el nen sense alçar la vista del còmic que aguanta amb la mà esquerra.

–Doncs… l’ànima és una cosa molt lleugera que viu dins nostre, i que, quan ens morim, se separa de nosaltres i se’n va cap al cel –respon la mare per sortir del pas.

El nen es queda pensatiu uns instants. Llavors deixa escapar el globus blau que subjectava amb la mà dreta, repenja el cap damunt la falda de la mare i diu:

–Mama, m’he mort.

Per damunt dels seus caps, lluny de les seves mirades, el globus esclatarà irremeiablement, i la seva ànima d’aire es fondrà amb el cel infinit."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s