MICROCONTE PER A NENS QUE MAI ESCRIURAN GUIONS DE CINEMA

"Exterior. Platja de Sendai (Japó), 2011. Dia.

Un nen d’uns 10 anys tria petxines a la platja i les desa metòdicament dins una bosseta de plàstic transparent. De fons, remor d’aigua, que puja d’intensitat. El nen s’atura, es gira i mira cap al mar. Pla detall dels ulls negres del nen. Una onada creixent es reflecteix a la seva pupil·la. La càmera segueix el nen, que arrenca a córrer amb desesperació. Contraplà: veiem la frenètica correguda del nen de cara, i, darrere seu, una onada monstruosa que l’encalça. De sobte, el nen s’atura, tanca els ulls, aferra amb força la bosseta de petxines i l’estreny contra el seu pit, enmig del soroll eixordador de l’aigua.

Silenci. Fosa a negre. Fi."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s