MICROCONTE PER A NENS GUILLOTINAIRES:

"El botxí, engrescat per la cridòria de la multitud exacerbada, agafava l’embranzida final per tallar el cap al condemnat quan, de sobte, aquest va ajuntar les mans en forma de "T" per demanar temps mort. "Temps!", va dir, amb un fil de veu. Va ser tanta la sorpresa dels presents per l’acudit d’aquell lladregot miserable, que el jutge va premiar-lo amb una pròrroga d’un any, gràcies a la qual el pobre diable va trobar una feina digna i es va acabar guanyant la llibertat."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s