MICROCONTE PER A NENS POETES

"Entotsolat, el jove cavaller poeta va deixar la ploma damunt del secreter per contemplar el cos nu de la donzella que acabava de crear. Els seus cabells eren fils d’or; la pell, de pura cera; els seus ulls, dues maragdes; les galtes, talment maduixes; les dents, perles naturals; els llavis, corall escarlata; els seus pits, dos bols de porcellana; el seu ventre, un coixí de puntes; el pubis, flors de romaní; les cames, llargues espigues; els peus, dues peanyes d’argent…

I heus ací que, aterrit per la monstruositat d’aquella criatura amalgamada, el jove cavaller poeta va plantar la musa i va sortir de casa esperitat per anar a desfogar trops i metàfores entre els braços experts d’una barjaula de carn i ossos."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s