MICROCONTE PER A NENS QUE NO DOMINEN L’ANGLÈS

"Ai, Puri, me n’ha passat una que fliparàs.

Tu ja em coneixes, i saps els anys que feia que estalviava per poder fer aquest viatge. Silicon Valley, nena. Només pel nom ja es veia que allò era la Meca, el paradís a la Terra, el corn de l’abundància. La Roca Village en científic, vaja. Sabia que, si hi anava, en sortiria transformada. I, malgrat l’oposició de la meva mare –què sap, ella, si és de poble?–, vaig aplegar tot el sou de deu anys treballant al Carrefour i vaig fer el pas: vaig travessar l’Atlàntic i bona part dels Estats Units per anar-me’n a Califòrnia, a buscar l’opulència que aquí se’m negava.

Després de quinze hores de tren, avió i cotxe enrampada pels nervis, vaig arribar a un dels centres més mundialment famosos del complex: Apple, que segons la Nita vol dir "poma", ves quina gràcia. Eren unes instal·lacions superbèsties, ultramodernes, lluminoses, amb uns passadissos que riu-te’n tu de La Maquinista! Un passote, tia. Un cop superats un parell de controls, vaig demanar pel director. Un segurata mulato de dos metres –allò que tu i jo en diem "un pata negra"– em va acompanyar sense badar boca al seu despatx. L’home, menut i calbo, em va rebre molt amablement, em va oferir una cadira i em va fer un gest convidant-me a seure. Però el meu desfici ja no tenia aturador, i en el meu anglès d’anar pel Born li vaig contestar: "No, zankiu, I be here to this, look". Llavors, palplantada davant seu, i sense més preàmbuls, em vaig descordar la brusa, i li vaig mostrar aquells dos pits plans, desnerits, costelluts, que tant em turmentaven des dels nostres primers topless a Gavà. La frase que li vaig vomitar me l’havien xivat unes companyes del torn de nit, i –segons aquelles males pècores– sortia en una peli del Tarantino: "FUCK, I GÜAN TWO BIG FUCKING BOOBS OF SILICON, MAN!!!"

Vaig tornar a Badalona amb les mateixes dues mandarines sota les clavícules, i una càrrega de vergonya a les espatlles que ni el clauer en forma de xip que em va regalar aquell bon home podrà compensar mai."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s