MICROCONTE PER A NENES ESPAVILADES

“La la la, la-la-la-la, la la…

La Caputxeta Vermella passejava cantussejant i fent saltirons pel bosc, quan el llop malvat i ronyós li va barrar el pas per enèsima vegada. “Do’m la cistella, nena, o et violo aquí mateix!… I no és conya!”, va engegar-li la bèstia immunda, tot esquitxant-la de capellans. La Caputxeta, que era llesta i no volia perdre la virginitat amb aquell brètol pelut i pudent, va allargar el bracet i li va entregar el botí sense piular.

Mentre el veia allunyar-se caminet del bosc enllà tot remenant la cua, la Caputxeta, que a més de vermella era múrria, es va espolsar les mans, va netejar la navalla de caçar bolets amb la part inferior del davantal i se la va guardar a la butxaqueta de la faldilla, i tot seguit va enfilar el camí de casa l’àvia amb un somriure d’orella a orella pintat a la cara.

Tot un matí collint pixacans i farineres bordes –pensava–, bé havia de servir d’alguna cosa!”

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s