MICROCONTE PER A NENS QUE NO TENEN MARXA ENRERE

“Sopar de divendres amb amics, una de la matinada. Després de les postres, la Sandra i la Núria parlen de les vegades que han vist juntes El Mètode Grönholm. Simultàniament, el Joan, el Gerard i el Miki especulen sobre el retorn de Guardiola al Barça com a president. Asseguda davant la Núria, la Carla fa girar mecànicament una copa de garnatxa negra, com una mena de mantra que la transporta a cent quilòmetres d’allà. Amb la mirada perduda dins el remolí auri, la Carla ha viatjat fins a Cadaqués, i el vi tornassolat li recorda la pell del Gerard l’última vegada que van fer l’amor a l’apartament dels seus pares, el dia abans que ell marxés a Roma a fer un erasmus. En la blancor de les tovalles s’hi projecten imatges de tots dos, abraçats nus damunt la terrassa ardent. Sent la cremor a les galtes, el gust de la sal a la llengua i a les llàgrimes, i aquella plenitud d’obrir el teu cos com una finestra al mar.

Enmig d’aquell concert de veus, copes i culleretes, la Carla es comença a notar humida, i ha de lluitar per reprimir un gemec delator quan, de sobte, el concert s’atura i la garnatxa deixa de girar.

– Perdoneu –diu la Sandra, tirant la cadira enrere–, és que el Gerard i jo ja hauríem de fer un pensament. Demà anem a Cadaqués i volíem sortir d’hora, oi, Gerry? Pel sol i tal…

Quan tots han marxat i la casa ha quedat buida de converses, el silenci de la matinada cau a pes, com una llosa. Mentre desparen taula, el Joan deixa el recollidor un moment i frega el braç de la Carla amb el dors de la mà. Ella somriu sense mirar-lo, i, com fa sempre que el passat surt per la porta, dissimula l’amargor de sentir-se impostora de la seva pròpia vida.

Mentrestant, la copa de garnatxa negra reposa al mig de les tovalles blanques com un toll estantís. I el Joan, que recollia engrunes, l’agafa d’una revolada i se la beu.”

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s