MICROCONTE PER A NENS ZOMBIES

"El dia que em vaig morir, va ser un dia com qualsevol altre. Em vaig llevar, em vaig prendre un cafè amb dues galetes, vaig anar al despatx amb metro, vaig dinar al bar de sota, vaig pujar altre cop al despatx, vaig tornar a casa amb metro, vaig sopar davant de la tele, em vaig rentar les dents i em vaig ficar al llit. Jo ja era mort, però allò s’assemblava tant a la vida, que ni ho vaig notar."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s