MICROCONTE PER A NENS QUE ESTIMEN ELS SEUS AVIS

"Quan la senyora Elvira va sortir al petit balcó del seu pis a regar les dàlies blanques, tal com havia fet cada dia dels darrers vint anys, el que menys es podia imaginar era que el seu carrer, aquell carrer estret on el sol només s’hi passejava a l’hora del cafè, estaria ple a vessar d’una multitud expectant que, en veure-la sortir amb la regadora, va esclatar en una clamorosa ovació. Homes, dones i nens li llançaven visques i bravos, i aplaudien la seva venerable figura amb un somriure als llavis i llàgrimes als ulls. Cinc minuts més tard, quan la intensitat de l’homenatge va començar a decréixer, la senyora Elvira va saludar amb els braços oberts, va fer adéu amb la mà i se’n va tornar cap a dins, tan emocionada que es va descuidar la regadora.

La pobra dona va morir l’endemà, dos dies abans de fer els 88 anys, amb la impagable satisfacció d’haver rebut en vida, i per aclamació, el premi honorífic a una llarga trajectòria d’anònima bondat."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s