MICROCONTE PER A NENS COL·LECCIONISTES

"Voldria fer-te tan feliç…!

Voldria dur-te amb mi a aquell prat imaginari on les flors ballen al teu pas i les abelles et deixen ofrenes de mel als cabells. Voldria agafar-te la lluna amb els dits i plantar-te-la a la galta, i fer-te petons de papallona per sentir-te riure fins a l’alba. Voldria descobrir camins d’aigua només per a tu, i que hi desfilessis damunt d’una catifa de peixos de colors. En el fons, voldria tenir-te en un pedestal per mirar-te i aviciar-te i cuidar-te i rentar-te els peus i donar-te el menjar i cantar-te cançons de bressol, perquè sé que només jo, vida meva, puc oferir-te la felicitat daurada que et mereixes.

Però ara, amor, sisplau, deixa que et lligui les mans, et tapi la boca amb aquesta cinta americana i et tanqui al maleter del cotxe, perquè, si no pares de cridar, m’obligaràs a fer-te mal."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s