MICROCONTE PER A NENS DESPISTATS

"Si la memòria és el mapa de l’ànima, l’Oblit era una ànima extraviada. Quan no perdia les claus, perdia el moneder; a vegades es descuidava de fer la compra; no recordava mai cap aniversari, i era incapaç d’encertar el número del seu mòbil. L’Oblit era una dona terriblement desmemoriada. Però el pitjor de tot era que havia oblidat aspectes essencials de la seva vida, com ara el torbador somriure del seu marit que la va enlluernar trenta anys enrere, els passejos per la platja agafats de la mà o les llargues nits de passió al piset de lloguer, aquelles paraules d’amor a cau d’orella quan ella va estar malalta, aquell viatge a la Toscana per retrobar-se…

Avui el Ricard era per a ella un total desconegut, un home sense passat, algú amb qui compartia sostre, àpats i alguna discussió de tant en tant. Tan erma era la seva vida afectiva, que finalment l’Oblit va prendre la decisió de separar-se, per poder omplir de records nous la seva buida existència. Va dedicar tota una tarda a preparar el discurs de comiat, les raons i les justificacions, les paraules justes per no ferir-lo massa, i encara alguna frase bonica que deixés oberta la porta de l’amistat.

A les vuit, com cada dia, l’Oblit va començar a fer el sopar, i a dos quarts de nou en punt va sentir els passos del Ricard al passadís i la clau al pany obrint la porta. "Hola", va dir ell, amb el mateix to pla i incolor dels darrers dos mil "holes", i tot seguit va desar la jaqueta i la cartera a l’armari del rebedor. Quan va entrar a la cuina, ella se’l va quedar mirant uns segons en silenci, dubtant, però finalment va descloure els llavis i va dir:

"Hi ha patates amb suc."

L’Oblit, que era una dona terriblement desmemoriada, sabia que volia dir-li alguna cosa, però ja no recordava què."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a MICROCONTE PER A NENS DESPISTATS

  1. Marc ha dit:

    5 paraules… ES – PEC – TA – CU – LAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s