MICROCONTE PER A NENS DIPUTATS

"Un matí gris de gener, asseguts en un banc del parc de la Ciutadella, el Pere va agafar les mans de la Catalina, la va mirar als ulls i, somrient com un lluç, li va etzibar:

– Sí, mira, bon dia, Catalina. He decidit no anar a parlar amb els teus pares de l’Opus. Mai ens deixaran anar a viure junts sense estar casats. Seria un brindis al sol, i en l’amor es pot fer tot menys el ridícul. Això sí, treballaré perquè l’Opus modifiqui el seu ideari i acabi acceptant les parelles de fet. Allò que jo en dic "el matrimoni federal", he he. Aleshores en tornem a parlar. Eh, bonica?

I es va quedar tan ample, petrificat rere el seu somriure de lluç.

La pobra Catalina, ofesa i desenganyada pel poc compromís d’aquell sòmines, li va retirar les mans d’una estrebada, es va aixecar i va marxar en direcció al Parlament. "Prou, s’ha acabat", pensava. De fet, qui necessitava el Pere, si tenia altres pretendents que li prometien un futur més lliure i més feliç!"

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s