MICROCONTE PER A NENS QUE LLEGEIXEN LOVECRAFT

"Després de trenta anys d’àrdues investigacions, el professor Timewarp estava a punt de dur a terme un d’aquells experiments que donen sentit a una vida: viatjar en el temps.

A l’hora prevista, després d’acomiadar-se de la família i d’un grup de col·legues que no s’havien volgut perdre el magne succés, va pujar solemnement a la càpsula temporal i es va asseure en una butaca blanca que recordava vagament un ou de gallina. Va llançar un darrer somriure a la concurrència, va tancar la porta de la nau i es va cordar el cinturó de seguretat sense saber del cert si el necessitaria (quan viatges pel temps saps quan arribes, però no com hi vas). Va tocar tres botons negres i va accionar una palanca groga, en l’ordre exacte i necessari. Va fixar un desplaçament cronològic positiu de 45 minuts –una xifra modesta, per començar–, i va comprovar el rellotge de la càpsula: 12 de març del 2086, 23:15:00:000. Finalment, es va eixugar unes gotes de suor, va fer una inspiració profunda i va pitjar el botó que havia de canviar el món: "GO!".

Amb els ulls tancats i les mans aferrades als laterals de l’ou de gallina, el professor Timewarp va suportar estoicament, com l’eminent científic que era, tots els grinyols, vibracions i sacsejades de la màquina. En aquella mena de vòrtex espaciotemporal, notava els capil·lars eixint-li de la pell, els globus oculars desbordant-se de les seves òrbites, els músculs de tot el cos tibats com cables d’ascensor, i una estranya pressió a la pròstata que li feia venir unes ganes peremptòries d’orinar. Quantes dimensions devia estar travessant d’una tacada?, es preguntava.

Tres quarts d’hora més tard, un timbre li va anunciar el final de l’experiment. El genial científic va obrir els ulls, es va descordar el cinturó, va estirar coll, braços i cames, i va mirar el rellotge: 13 de març del 2086, 00:00:00:000.

Missió acomplerta. I ara, a pixar!"

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s