MICROCONTE PER A NENS EMMARATS

"Avui he tornat a veure "Psicosi", mama. No m’ha fet tanta por com altres vegades, potser perquè avui l’he vist amb la llum encesa… Un dia te la deixaré veure amb mi, no pateixis; ja sé que és la teva pel·lícula favorita… Sí, mama, m’he fixat bé en l’escena de la dutxa i t’asseguro que a la Marion no se li veu un mugró… I la sang no és negra, tot i que ho sembli… No, mama… Encara em fa riure quan aquell senyor del barret cau per les escales, perquè es veu molt fals. A nosaltres ens va quedar molt més real, oi?… El pobre papa va caure rodolant com una pedra grossa. Quin patac!… Què dius?… Sí, ja ho sé; he de canviar la bombeta del soterrani, que és fosc i no t’hi veus… Demà ho faré, t’ho prometo. Però ara calla i deixa que et pentini, mama. Tens uns cabells blancs llargs i preciosos… ¿Et poso unes gotes de colònia, mama? Fas –com ho diria?- una mica d’olor de resclosit."

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s