MICROCONTE PER A NENS AVICIATS

"El Miquelet V era un pobre nen que tenia tot el que volia, quan volia. Els seus pares eren la quarta generació dels Pujolràs, una nissaga d’empresaris i polítics d’aquells de torre a Llavaneres, casa a Menorca i comptes a Suïssa. La pobra criatura només havia d’obrir la boca i els seus desitjos es feien realitat com per art de màgia, però sense abracadabra. Amb una trucada i el número de setze xifres de la VISA treien conills de qualsevol barret.

Un matí plujós d’abril que s’avorria mortalment davant la tele, el Miquelet va badallar i va dir sense cap esma:

-M’agradaria que ja vinguessin els Reis.

Una hora més tard va sonar el "ding dong" senyorial del timbre, i quan el nen va obrir la porta –la nana, expressament, li va cedir l’honor–, es va trobar cara a cara amb els tres reis d’Orient carregats de regals de tota mena:

-Viscaaaa!! –va dir, en un rampell de franca alegria.

Al cap d’uns dies, el vailet va tenir un nou atac d’avorriment, i un llarg badall va desencadenar la mateixa seqüència de fets meravellosos:

-Ding dong!

-Viscaa!

A les acaballes de l’estiu, aquells tres falsos reis nascuts a Romania ja havien trucat al timbre tantes vegades que la família els havia arreglat els papers de residència i els havia fet un contracte indefinit.

-Ding dong!

-Visca.

Però vet aquí que el divuitè badall del Miquelet, a principis del mes de novembre, va representar un punt d’inflexió en aquella estranya relació de conveniència amb els monarques pseudoasiàtics:

-Ding dong!

-Nana, obre tu, que són aquells pesats!

I es va aixecar del sofà per tancar-se al lavabo amb l’iPad del seu pare.

Sí, el pobre Miquelet V se n’havia cansat. A les portes de l’hivern, el representant de la cinquena generació de Pujolrasos tornava a ser un nen moix, avorrit, sense il·lusió ni ganes d’experimentar l’adolescència. En una paraula: estava deprimit.

I vet aquí que, finalment, després d’un reguitzell d’infructuoses visites al psicòleg de la família, els seus pares van trobar una solució dràstica: van despatxar els tres reis romanesos i van fer un contracte de sis mesos a un Papà Noel coreà que, a més de dur-li regals de l’Orient Llunyà, era un mestre amb els nunchakus i ballava el Gangnam Style talment com l’original."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s