MICROCONTE PER A NENS A CONTRACORRENT

​"El foll dels mitjons blancs va irrompre al bar despullat i amenaçant els parroquians amb una pistola de fogueig en una mà i un llibre de Burroughs a l’altra, mentre proferia un reguitzell de proclames anarquistes que interrompia aleatòriament per cagar-se en Déu, Judes i la Santíssima Trinitat. Refets de la sorpresa inicial, l’encarregat i un client forçut van reaccionar agafant per les espatlles aquell infeliç i expulsant-lo de l’establiment a base d’empentes i puntades de peu. Ningú no el va defensar, perquè ningú no dubtava que aquella conducta era indefensable: cap persona amb criteri i un mínim de decència duria mitjons blancs en públic, si no és per provocar."

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s