LA GIOCONDA

L’Esther va passar per davant de la seva taula sense mirar-lo, amb aquell somriure de Gioconda que tan bé sabia fer pintat a la boca, i tapant-se estratègicament els pits amb un feix d’expedients que duia al despatx del director.

L’Esther era la típica secretària rossa i espaterrant que tothom sabia que s’havia guanyat el lloc per tres motius ben evidents: dos al davant i un al darrere.

El Miquel va fer veure que la mirava de reüll, però la va seguir amb els ulls clavats al seu cul fins que va entrar al despatx. Just abans de travessar la porta, la noia va girar el cap per llançar-li una mirada furtiva que ja ho deia tot.

Lluitant contra l’erecció que l’incomodava per sota de la seva taula d’administratiu, el Miquel va prendre una decisió irrevocable: aquella nit se la repassaria, ni que fos en somnis. I va dissenyar un pla.

Quan va arribar a casa a les 9 del vespre, es va afanyar a sopar. Frugalment, no fos cas. Tot seguit es va rentar les dents, es va dutxar i, mentre s’eixugava, va començar a tocar-se. Assolit el punt necessari de turgència sexual, es va estirar al llit, nu, va tancar els ulls i va deixar anar la imaginació. La dona va aparèixer a la pantalla de les seves parpelles en tota la seva esplendor: l’Esther amb la mirada de Gioconda; l’Esther caminant cap al despatx del director remenant el cul; l’Esther mirant-lo i estarrufant-se la cabellera rossa; l’Esther amb aquells shorts impossibles que es posava així que apuntava l’estiu; l’Esther ajupint-se davant seu amb l’excusa de recollir un llapis, lluint el tanga violeta que semblava un fil de pescar; l’Esther amb un escot abissal, rient i sacsejant els pits com una deessa italiana; l’Esther lasciva traient-li la llengua i ficant-se el dit a la boca; l’Esther enfonsant-li la mà dins els pantalons i mesurant-li el paquet; l’Esther despullant-se davant seu, deixant caure a terra les calcetes semitransparents de blonda; l’Esther dient-li a cau d’orella "folla’m, animal"… I en aquest punt es va adormir.

El riiiing del despertador a les 7.00 el va agafar desprevingut. Va obrir les parpelles de sobte, com dues cortinetes de tren, i encara va ser a temps de veure l’Esther d’esquenes, llençant un kleenex a la paperera del bany i acabant-se d’apujar les calcetes semitransparents de blonda. Desesperat, va tornar a tancar els ulls, i va fer un esforç titànic per mirar de rebobinar el somni, però, malauradament, la cinta s’aturava sempre al mateix lloc: l’Esther d’esquenes, llençant el kleenex a la paperera del bany i acabant-se d’apujar les calcetes semitransparents de blonda; l’Esther d’esquenes, llençant el kleenex a la paperera i apujant-se les calcetes semitransparents de blonda; l’Esther d’esquenes, llençant el kleenex i apujant-se les calcetes semitransparents; l’Esther d’esquenes, el kleenex i les calcetes semitransparents; l’Esther d’esquenes, semitransparent…

A l’últim moment, abans que desaparegués de la seva memòria, encara la va poder veure com girava la cara, enjogassada, des de la porta del lavabo i, amb el seu somriure de Gioconda, li llançava aquella mirada furtiva que ja ho deia tot.​

​​

Advertisements

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s