L’INDI

Assegut de cames plegades dalt del canyó serpentejant que domina el llac Powell, sota un estol de voltors grisos que planaven en cercle, l’indi Bona Terra, l’últim guerrer dels Quatrebarres, degustava el fum agredolç de la seva pipa mentre donava voltes a l’extravagant idea que ell, ell tot sol, era una nació sencera.

Fins que un voltor imprudent se li va cagar al damunt, i el pensament li va esclatar al cervell com una bombolla amarga. Llavors va rebotre la puta pipa contra el terra, es va estufar les plomes de gran cap i va fitar el camí argilós que duu cap a les aigües turqueses del riu Colorado, a la riba del qual el seu rebesavi va enterrar-hi el tomahawk.

I la nació es va alçar.

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’INDI

  1. microfragments ha dit:

    Interessant microconte per a pensar en analogies… S’està alçant hui una nació?

    Vicent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s