MICROCONTE PER A NENS FERROVIARIS

El vell esperava a l’andana, amb el bitllet a la mà i una maleteta entre les cames. Mirava cap on es perdia la via, amb un somriure murri pintat a la cara. Se’l veia tan il·lusionat amb aquell viatge, que ningú no va tenir cor de dir-li que ja havia marxat l’últim tren.

Ell, de fet, tampoc no gosava confessar que era el maquinista.

Anuncis

Quant a davidabadú

Vet aquí algú que aspirava a príncep blau i va acabar fent de granota. Que anava per matemàtic i va acabar triant Lletres. Que adorava la literatura i va estudiar llengua. Aquest sóc jo, tècnicament parlant. Escriptor d'interiors, adreçador d'idees, paleta de la llengua i flagell de la mala ortografia. Filòleg i somiatruites. Poca cosa, sí, però ben dita.
Aquesta entrada s'ha publicat en Microcontes i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a MICROCONTE PER A NENS FERROVIARIS

  1. Pons ha dit:

    El tren va descarrilar?

  2. microfragments ha dit:

    Al principi em recordava el famós microrelat de Calders. La frase final em pareix molt bona.

    Vicent

Respon a davidabadú Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s